Cinema surrealista

El cinema surrealista és un enfocament modernista de la teoria, crítica i producció cinematogràfiques amb orígens a París als anys 1920. El moviment surrealista va utilitzar imatges impactants, irracionals o absurdes i el simbolisme dels somnis freudians per a desafiar la funció tradicional de l'art de representar la realitat. Relacionat amb el cinema dadà, el cinema surrealista es caracteritza pel rebuig de la psicologia dramàtica i un ús freqüent d'imatges impactants i juxtaposicions. La col·laboració bibliogràfica de Philippe Soupault i André Breton, Les Champs magnétiques (1920),^[1] sovint es considera la primera obra surrealista,^[2] tot i que no va ser fins que Breton va redactar el Manifest del surrealisme el 1924 que es va certificar el seu naixement oficial.^[3]

Entre les pel·lícules surrealistes de la dècada del 1920 destaquen Entr’acte de René Clair (1924), Ballet Mechanique de Fernand Léger (1924), La Fille de L'eau de Jean Renoir (1924), Anemic Cinema de Marcel Duchamp (1926), Fall of the House of Usher de Jean Epstein (1928, amb Luis Buñuel), Fall of the House of Usher (1928) de James Sibley Watson i Melville Webber^[4] i The Seashell and the Clergyman (1928) de Germaine Dulac (a partir d'un guió d'Antonin Artaud). També convé destacar Un chien andalou (1929) i L'Âge d'or (1930) de Buñuel i Salvador Dalí. Buñuel va continuar dirigint pel·lícules sense negar mai les seves arrels surrealistes.^[5] Ingmar Bergman va afirmar que «Buñuel gairebé sempre feia pel·lícules de Buñuel».^[6]

↑ André Breton, Complètes, T. I, ed. Marguerite Bonnet (Œuvres Paris: Gallimard, 1988), 51-105.
↑ Breton, André. Conversations: The Autobiography of Surrealism. Paragon House, 1993, p. 43. ISBN 978-1-55778-423-0.
↑ As agreed by interviewer and interviewee. Breton and Parinaud, 71
↑ Em Gee Film Library, Catalog 83 (no date) Murray Glass,Editorial assistant Rhoda Friedman
↑ Buñuel, Luis. My Last Sigh. University of Minnesota Press, 2003. ISBN 978-0-8166-4387-5.
↑ «Commentary: Bergman on Filmmakers». Bergmanorama. Arxivat de l'original el 2012-11-02.

[1] André Breton, Complètes, T. I, ed. Marguerite Bonnet (Œuvres Paris: Gallimard, 1988), 51-105.

[2] Breton, André. Conversations: The Autobiography of Surrealism. Paragon House, 1993, p. 43. ISBN 978-1-55778-423-0.

[3] As agreed by interviewer and interviewee. Breton and Parinaud, 71

[4] Em Gee Film Library, Catalog 83 (no date) Murray Glass,Editorial assistant Rhoda Friedman

[5] Buñuel, Luis. My Last Sigh. University of Minnesota Press, 2003. ISBN 978-0-8166-4387-5.

[6] «Commentary: Bergman on Filmmakers». Bergmanorama. Arxivat de l'original el 2012-11-02.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]